Dimecres, 6 de Juliol de 2022
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

La projecció de “La tierra y la sombra” fa visible la lluita per les llibertats a Colòmbia

La sessió s’organitzava conjuntament amb Cine Club Vilafranca i comptava amb la possibilitat de fer tertúlia amb la metgessa i refugiada colombiana Maria Rosario Vázquez.

La sala Zazie acollia dimarts al vespre aquesta projecció que s’organitzava en col·laboració amb Amnistia Internacional Alt Penedès, amb la voluntat de mostrar la lluita de les comunitats rurals davant la modernització, i al mateix temps reflectir també la realitat de les zones productores de canya de sucre de Colòmbia.
La projecció també va servir per recollir recolzaments als refugiats colombians que han abandonat el seu país aquests darrers anys a causa dels conflictes armats que viu Colòmbia, i poder parlar directament amb una la metgessa colombiana Maria Rosario Vázquez, refugiada a Barcelona des de fa uns 8 anys. En aquell moment va marxar de la Colòmbia presidida per Álvaro Uribe a causa del clima de violència i repressió a les persones que lluitaven pels drets socials.
Considera què, en aquests darrers mesos, la situació ha canviat amb el procés de pau que s’ha iniciat, però que encara queda molta feina per fer en el camp de la justícia social i la memòria històrica.
Actualment hi ha prop d’un milió i mig de colombians refugiats en diferents països, i Vázquez considera que per poder tornar al seu país s’han de donar unes condicions de seguretat que ara mateix el govern no pot oferir. És complicat, deia, per els qui viuen a Colòmbia, i encara més per aquells per els que son fora del país.
Sobre la problemàtica dels refugiats en general, Maria Rosario Vázquez considera què en aquests moments Europa hauria de prioritzar garantir unes vies d’accés als refugiats més segures i tornar a ser acollidora.
La projecció, dins del marc de la programació de Cine Club Vilafranca, es feia amb el sistema de taquilla inversa. “La tierra y la sombra” explica la història d’Alfonso que torna a les terres que va abandonar fa disset anys a causa de la malaltia del seu únic fill. El retorn no és fàcil: quan es retroba amb el paisatge, saturat pel cultiu de canya de sucre que amenaça en fer desaparèixer totes les finques de la regió, se sent decebut.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: