Són petits objectes que a causa de l’edat o per la pèrdua d’interès solen acabar al fons d’un calaix o d’una capsa de cartró amb destinació a les escombraries. Per tal de tenir-los ordenats va decidir posar-los en un marc i que tinguessin també més visibilitat. No sols per enaltir-los, ja que el fet que estiguin col·locats sense ordre els fa conservar el seu caràcter d’objecte popular, sinó per tenir més consciència de la seva existència.
Són representació de ficcions llegides, observades o escoltades. Testimonis de somnis que fan que la realitat pugui ser més suportable.
Aquestes caixes friquis no tenen vocació artística, però sí que comparteixen format. Són composicions físiques que utilitzen un marc. I també són construccions conceptuals. El seu caràcter aleatori pel que fa a la col·locació dels objectes i el fet que no tots els objectes es veuen, si més no, amb prou nitidesa, apropa les caixes a la idea propera al l’art contemporani que no tot el que no es veu, no existeix. De fet, les caixes friquis són una mena de sobre sorpresa en què pots intuir el que trobaràs, però cal obrir-les per saber del cert que t’hi pots trobar.
L’exposició a més tindrà continuïtat ja que segurament es podrà veure en la propera edició del saló del còmic.
El que connecta de debò les caixes friquis amb l’art és la bogeria col·leccionista: l’afany de buscar mètodes que permetin conservar i augmentar les peces. Clar que hi ha un contrasentit. El mateix desig de buscar un sistema que racionalitzi l’espai crea un nou conflicte d’ubicació.
L’exposició es podrà veure a la galeria Sicart de Vilafranca fins el dia 23 d’aquest mes de novembre.