Fa 20 anys, doncs, que una producció audiovisual vinculada al món de la vinya tenia enganxat a la televisió mig país a primera hora de la tarda. Nissaga de Poder va emetre 476 capítols entre el 1996 i el 1998.

El Most Festival va proposar una tertúlia aquest dimarts al vespre per parlar d’aquesta sèrie ideada per Josep Maria Benet i Jornet i rodada al Penedès, amb la família Montsolís, propietària d’unes caves, com a protagonista.

L’acte comptava amb la participació de dos actors de la sèrie, Biel Duran i Eva Santolaria, amb l’ exdirector de la Denominació d’Origen Penedès, Josep Ribas, la tècnica de l’Ajuntament de Vilafranca, Victòria Claver,  el consultor de continguts de TV3, Francesc Forès, el cavista, Xavier Nadal  i el responsable de protocol de Codorniu, Josep M. Martí.

En el transcurs de l’acte es van anar projectant escenes de la sèrie per repassar, amb els seus protagonistes, diferents records des dels inicis de Nissaga de Poder, passant pels reptes d’una producció diària, com apareixia el Penedès a la sèrie, o el llegat de Nissaga en la ficció televisiva i el llegat de Nissaga al Penedès. Entre d’altres aspectes es va recordar que hi va haver una aportació econòmica de 90 milions de pessetes, amb participació dels consells reguladors del Cava i de la DO Penedès, del Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Vilafranca, i del Banc Central Hispano.

També es va saber que primer se li va proposar a Caixa Penedès, però que aquesta entitat va declinar a participar-hi. El finançament va servir perquè Nissaga fos la primera sèrie amb rodatge d’exteriors, i amb motiu de l’acord econòmic es va constituir una comissió de seguiment dels continguts. De la qual en formaven part, entre d’altres, Victòria Claver i Josep Ribes.

Per la seva banda Xavier Nadal i Josep M Martí van explicar records i anècdotes del rodatge. Cal recordar que la masia, els cellers i la Finca Nadal de la Boadella van ser un dels escenaris principals de la sèrie.

Respecte als actors, tan el Biel Duran com l’Eva Santolaria iniciaven les seves carreres, i reconeixen que Nissaga va ser una gran escola, amb un ritme trepidant de rodatges diaris. L’Eva encarnava l’Elisenda Castro, una somiatruites de família humil, enamorada del fill bo de la família Montsolís.

Algunes de les escenes amb el pas del temps es poden veure anticuades, però en el seu moment van ser reptes importants, com ara per exemple les de més acció, amb un incendi a les caves.

A més del paisatge del Penedès i la cultura del vi, la sèrie va transmetre també arreu de Catalunya altres aspectes de la cultura de casa nostra, com pot ser el món dels castells.

En aquest cas, una escena protagonitzada pel Biel Duran, va anar acompanyada per el seu primer petó a la ficció.

I la sèrie també va tenir un seguiment especial als mitjans de comunicació del Penedès. Per exemple el 3 de 8 publicava setmanalment una secció titulada “Les trifulgues dels Montsolís” en la que s’anaven fent comentaris humorístics. Els autors dels articles es van mantenir en l’anonimat, però la secció la seguien amb interès des de TV3. En un moment determinat es va iniciar una campanya des de la secció per demanar que li diguessin llimac a un dels dolents de la sèrie, l’Amadeu. I finalment ho van aconseguir. En el transcurs de la tertúlia es va llegir una carta signada pel mateix Benet i Jornet, en la que avisava als autors de la secció del 3 de 8, de en quin capítol s’emetria l’escena.