L’apicultor i president de l’Associació Catalana d’Apicultors Xavier Llobet fa mel a la casa de Cal Magí, prop del Castell de Penyafort. Llobet explica que, amb la mel, ha passat una cosa similar al que ha passat amb el raïm. La sequera també n’ha afectat la collita, que s’ha vist reduïda en un 40% aproximadament. L’hivern sec i la floració primerenca, sobretot del romaní, en el qual es basa la collita penedesenca, han provocat aquesta davallada en la producció.

La situació que s’ha viscut al Penedès es pot generalitzar a la resta de Catalunya i d’Espanya.

Els apicultors han de buscar mesures per intentar mantenir la producció de mel en circumstàncies adverses. Aquest any estan venent mel de romaní de la temporada passada i cada cop s’aplica més la transhumància: és a dir que les abelles són traslladades cap al nord, a zones on el romaní floreix més tard. Però, tot i així, Llobet creu que hi haurà poca mel de romaní i és probable que se n’encareixi el preu.

En qualsevol cas, l’apicultor posa l’atenció més en les abelles que en la mel. Diu que una abella reina, trenta anys enrere, vivia uns cinc anys de mitjana; i ara només viu dos o tres. Les obreres vivien entre 30 o 40 dies i, actualment, en molts casos no arriben ni a la meitat.

Els cultius ensulfatats, els herbicides i la contaminació ambiental afecten la vida d’aquests insectes. Llobet explica que la vinya s’ha anat adaptant amb tractaments respectuosos amb el medi ambient però que encara s’apliquen molts productes químics als cereals i a la fruita.

Segons el president de l’Associació Catalana d’Apicultors, cal tenir molt en compte la importància que tenen les abelles com a part indispensable de l’ecosistema i com a element que intervé en la producció final dels conreus a través de la pol·linització.

Llobet també anima qui tingui terrenys interessants per als apicultors a que els cedeixin per a col·locar-hi arnes i recorda que hi ha països on paguen per tenir abelles que pol·linitzin els conreus.