Era la sisena vetllada professional a l’Alt Penedès en els darrers sis anys, tres a Sant Sadurní (2009, 2010 i 2014), Vilafranca (2012) i als Monjos (2014). Era l’esperat retorn davant la seva afició de Marc Vidal, púgil que el mes passat a Gijón s’havia proclamat campió d’Espanya al superar a l’ídol local Juan Luis González, el combat es va celebrar a terres de l’altre aspirant a Gijón. De fet, Vidal viu una trajectòria similar a la de Xavi Urpí “Tsunami”, el de Sant Sadurní s’havia proclamar campió d’Espanya del pes mosca al superar a Carlos Ruiz (el 2010 a Castellbisbal) i va coronar-se campió d’Europa versió EBU, el 2013 a Madrid després de superar a Carlos Ruiz a Madrid. La corona la va perdre davant Vincent Legrand, un francès de gran trajectòria i projecció. Vidal, de 27 anys, viu un moment dolç en la seva trajectòria professional en el mon de la boxa. Des del seu debut amb nul davant Samuel Escobar, el 2013 a Madrid, s’ha anat fiançant i el punt àlgid el va viure el passat mes de maig, amb el títol de campió estatal. Diumenge s’enfrontava a Reynaldo Mora, un púgil nicaragüenc, que junt el seu germà Sergio Mora, va aterra a Catalunya fa un parell d’anys per obrir-se pas en el món de la boxa professional. Mora és un boxejador complert, que ha pujat a quadrilàters de mig món, però Vidal va ser massa contrincant, entre d’altres coses perquè “La Garra” arriba en un moment molt dolç i com ell diu: “Ara estic molt preparat físicament, però sobretot mentalment”. El primer assalt, el combat estava marcar a 6 assalts de 3’, va ser de tanteig, i el de Managua va mostrar bones maneres i fins i tot feia pensar que podria plantar bona resistència al campió estatal. Al segon assalt i després de diferents intercanvis de cops, Vidal va enviar a la lona amb un ganxo a la zona de flotació del seu contrincant, aquest va posar el genoll sobre lo lona i ja no es va poder recuperar. Es tancava així la vetllada de Vilafranca organitza pel Club Boxeo Castellbisbal, una entitat que aposta fort per la boxa i que estan decidits a potenciar aquest esport a casa nostra. Si tot va be no serà la darrera vetllada a casa nostra, el futur el marcarà la presència d’espectadors a les graderies.