Les obres han canviat substancialment l’aspecte d’aquesta part de la basílica vilafranquina amb la recuperació de les pintures de la portalada lateral i la “redescoberta” de la paret, on es poden apreciar en millors condicions les cinc làpides que hi ha en aquesta part del mur. La d’inici d’obres del 1285, feta en marbre, dues referents a la consagració del 1484, la del bateig de la Mare Ràfols i la del títol de basílica atorgat el 1920.

Aquesta fase de treballs ha permès obtenir més informació sobre la història de l’edifici, ja que es conservava una part de la teulada original i s’han pogut documentar inscripcions i marques de terrisser. Tota la informació que s’ha pogut recollir està inclosa en una exposició que es pot veure aquests dies i que permet comprovar els canvis que ha viscut l’edifici amb els treballs de restauració.

La inauguració de les obres va tenir lloc després que el bisbe oficiés la missa commemorativa del centenari de la mort del bisbe Torras i Bages. Però encara hi havia una tercera commemoració: aquest mes de juny se celebra també el centenari de la restauració de la cripta de la basílica, que van tenir molt a veure amb la figura de Torras i Bages.

Al voltant d’aquestes commemoracions, divendres passat es va fer una conferència centrada en les escultures de Josep Llimona a la Cripta de Santa Maria. I demà hi haurà una nova activitat, en aquest cas a la capella dels Dolors, que va ser la que va acollir la primera missa que va oficiar Torras i Bages. L’oferirà Joan Solé Bordes i se centrarà en explicar les aventures i desventures de la Cripta gòtica de Santa Maria.