Sens dubte el punt que va generar major debat en el Ple ordinari de l’ajuntament de Vilafranca celebrat aquest dimarts a la nit va ser la moció que presentaven conjuntament els grups d’ERC, VeC i la CUP en la que es proposava que l’Ajuntament presentés una querella davant dels jutjats d’instrucció de Vilafranca per tal que s’investiguin els crims comesos per la dictadura franquista. La proposta es fonamentava amb l’estudi elaborat pel projecte Tots els noms de l’Institut d’Estudis Penedesencs que constata que després de la guerra el franquisme fa depurar amb judicis sumaríssims 140 persones de Vilafranca, 20 de les quals van ser condemnades a mort, fent-se efectives les execucions en 19 dels casos.

En la defensa de la moció el republicà, Pere Sàbat, assenyala que a l’Estat encara perviu l’ADN franquista i que per això s’ha d’utilitzar la via argentina. També va voler citar els noms d’algunes de les persones de Vilafranca executades, que havien estat regidors del consistori.

Per la seva banda Ramon Arnabat de VeC destacava que la moció calia entendre-la com una condemna al franquisme.

I Marcel Martínez remarca que la via argentina ofereix un espai per la dignificació de les víctimes del feixisme.

En nom del PSC, Ramon Zaballa, va apuntar que cal mantenir a la memòria les causes, els fets i les conseqüències i que totes les víctimes han de tenir reconeixement. Compartint la condemna al franquisme, va mostrar l’acord a dignificar els espais de memòria històrica de Vilafranca, com la fossa comuna de soldats republicans que hi ha al cementiri. Però tan ell com el portaveu socialista Francisco Romero van mostrar el dubte sobre el fet que hagi de ser l’ajuntament qui presenti una querella criminal.

També CiU es va mostrar clarament contrari al regim franquista però va rebutjar presentar la querella. El portaveu, Aureli Ruiz, va dir que és molt diferent condemnar institucionalment que presentar una querella als jutjats. I va apuntar que aquesta acció seria més pròpia de l’Estat.

Per la seva banda l’alcalde, Pere Regull, recorda que els fets van passar fa 76 anys, que d’una manera pacífica s’han anat superant.

El regidor del PP, Josep Ramon, no va assistir al Ple per un motiu de salut.

Finalment la moció es va votar per parts. La primera, la de la querella, es va rebutjar amb els vots en contra de CiU i PSC, i la part de dignificació de la fossa comuna i la senyalització de la Memòria Democràtica, es van aprovar per unanimitat.