Divendres, 29 de març de 2024
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

La despesa militar espanyola i la vinculació de l’estat en el negoci de les armes han centrat part del darrer debat del cicle “Quatre elements de la crisi de civilització”

Aquest dimecres el Casal Popular de Vilafranca acollia la darrera sessió del cicle que s’ha desenvolupat aquest mes de març organitzat per un col·lectiu de grups i entitats de la vila.

En aquesta ocasió el tema del debat era el del poder militar i tractava sobre el negoci de les armes i del poder militar, plantejant aspectes sobre la indústria i també sobre qui en pateix els efectes de la seva existència i de la seva acció.
El debat estava moderat per la periodista Ariadna Caballero i comptava amb les intervencions d’Ainhoa Ruiz, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Arnau Carné, Membre d’Endavant.
Carné destaca que el problema principal no és tan la fabricació de les armes, que en definitiva són un utensili, sinó en què s’utilitzen. De la mateixa manera posava l’exemple del problema dels refugiats que no és tan el fet de l’acollida com sobretot la guerra que pateixen al seu país.
D’altra banda és evident que la indústria de les armes es beneficia del negoci quan hi ha guerres, però cal anar més enllà i preguntar-se també per altres interessos que generen els conflictes bèl·lics.
Per la seva banda Ainhoa Ruiz va parlar de la despesa militar d’Espanya, fent referència a un estudi detallat que anualment publica el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. És una taula que presenta la despesa militar d’Espanya de diverses maneres. La del Ministeri de Defensa, la que recull els criteris de la OTAN, que inclou totes les partides militars repartides per altres ministeris o la que recull el criteri Centre Delàs, que inclou el CNI i els interessos del deute públic associat a Defensa.
Sigui com sigui estem parlant de milers de milions d’euros anuals. El 2015 més de 17.000 milions.
La despesa militar ha tingut un impacte enormement negatiu a les finances espanyoles dels últims anys. Desenes de milers de milions dels pressupostos generals de l’Estat han estat destinats a mantenir la despesa militar, alhora que es retallaven els pressupostos dels pilars de l’estat de benestar. I continua la tendència a mantenir la despesa en els propers anys, quan un mínim de 44.000 milions del diner públic aniran a parar a les butxaques dels fabricants i venedors d’armes.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: