Arànega li dona vida a Un cel de plom, monòleg teatral basat en la novel.la del mateix nom escrita per Carme Martí.
Tot i que el monòleg és en primera persona, Arànega no interpreta Neus Català, sinó que és un vehicle per explicar la seva història. Segons l’actriu, la màxima dificultat rau en els fets tan colpidors que explica. Ho fa amb emoció però molt continguda, excepte en dues ocasions en que el director, Rafel Duran, li permet plorar.
Mercè Arànega fa un brillant exercici de contenció per apropar-nos imatges i fets, per colpir-nos sense dramatismes ni plors.
La dramatúrgia de Josep Maria Miró se centra en la seva etapa en el camp d’extermini nazi de Ravensbrück, però comença als 14 anys en època de La República i també aborda la Guerra Civil i l’exili a França, on va ser empresonada i maltractada per col·laborar amb la Resistència a la presó de Llemotges.
Mercè Arànega ha estat nominada als premis Max com a millor actriu protagonista per Un cel de plom i diumenge ens deia que està molt contenta.
Neus Català, que amb 100 anys viu a la residència geriàtrica del seu poble natal Els Guiamets, ha tingut la oportunitat recentment de veure l’obra.