Aquesta modificació comporta un canvi en el sistema per a les noves autoritzacions que implica un sistema de salvaguarda en compliment de la normativa europea. Segons comenta la cap sectorial de la Vinya i el Vi de JARC, Isabel Vidal, el nou mecanisme comporta que cada 1 de febrer l’estat ha de decidir posar a disposició per a autoritzacions de noves plantacions entre el 0’1% i l’1% de les hectàrees de vinya plantades.
Per aquest 2016, el Ministeri ha fet una previsió d’augmentar un 0’6%, que des de JARC es considera excessiva. Vidal comenta què, amb les xifres del 2015 en que a 31 de juliol hi havia 950.000 hectàrees, aplicar un 0’6% representaria un augment de 5.700 hectàrees. Des de JARC proposen aplicar un 0’2%, que representaria posar a disposició 1.900 hectàrees. El motiu és que es tracta d’una mesura nova que no se sap quina demanda i repercussió pot acabar tenint, com explica Isabel Vidal.
Des de JARC consideren que seria positiu veure com funciona la mesura aquest any, amb una aplicació reduïda, i anar-la adaptant després a les necessitats reals del sector.
Així mateix plantegen que es pogués implantar a nivell territorial, i que per tant Catalunya pogués decidir quin percentatge sobre les seves hectàrees vol aplicar.
D’altra banda Isabel Vidal comenta també que caldria reordenar el sistema productiu de vi a nivell estatal, que en moltes zones està centrat en produir molts quilos però sense prestar gaire atenció ni a la qualitat ni al preu. Bàsicament en les zones en què es produeix per a vi de taula, i en què no hi ha Denominacions d’Origen que regulin. Des de JARC aposten per implementar el model català, que ha funcionat amb molts esforços i que va donant resultats.
Malgrat això, Vidal ha recordat que també al Penedès cal treballar per aconseguir que la producció de qualitat tingui també un preu. Es pot vendre més, però no fer-ho a costa de rebentar preus. Ja s’estan fent canvis, tot i que lentament.
Ha posat com a exemple que no es pot permetre que en algunes grans superfícies es trobin caves a preus de 2€ o 2’5€, sense valorar tota la feina que hi ha darrera tant del viticultor com de l’elaborador.