Blanc va explicar que Vilafranca no té ni arquitectura pròpia del noucentisme, com sí que passa a altres poblacions del gran Penedès com Sant Sadurní, El Vendrell o Sitges, ni noms directament relacionats amb aquest moviment com els de Sunyer, Ricart o Ràfols, de la comarca veïna del Garraf. Però el professor va repassar els personatges vilafranquins que, d’una manera o altra, bevien del noucentisme. Per a Blanc, la relació amb el moviment és més evident a partir de la generació de la Mancomunitat amb noms com els de Mossèn Trens, Josep Roig i Roqué, Pere Regull i Pagès, Pere Mas i Perera, Pau Boada i Ton Sabaté Mill.

Com no podia ser d’altra manera, Blanc va parlar d’Eugeni d’Ors, fill adoptiu de Vilafranca i pare del moviment noucentista. De fet, la ruta que seguia la conferència acabava al cementiri, per visitar el lloc on està enterrat el filòsof.

El noucentisme és un moviment cultural i ideològic dels primers trenta anys del segle passat. Els seus ideals es basaven en una actitud cívica envers la cultura, el retorn al món clàssic com a model, el rigor, la mesura i el seny, la ciutat i el mediterranisme. El noucentisme es considera un moviment únic perquè, per primera vegada a la història, política, institucions, art, literatura i música van confluir en un mateix objectiu: donar vida a la cultura catalana.