Un dels participants era Gerard Horta, autor del pròleg de la reedició de La ben nascuda, la rèplica de Llorens i Jordana a La ben plantada d’Eugeni d’Ors, publicada per l’editorial vilafranquina Andana l’any 2005.
Per Horta, el filòsof vilafranquí relliga i al mateix temps és dipositari del pensament roig i rupturista.
Segons Horta, tota la seva producció s’inscriu en el camp cultural plantejat com a camp de combat entre les classes socials, els projectes polítics i els econòmics. Per Horta, que és poeta, l’obra de Llorens i Jordana és “molt tendra” i “assedegada de transformació social i de canvi”. També defensa que és una “veu viva” i “no fossilitzada”.
A la taula rodona també hi van participar Ramon Arnabat, Ramon Nadal i el filòsof Joan Cuscó, que va repassar la seva evolució ideològica des de l’època de la República fins a l’exili, a Caracas, des d’on va seguir la Transició espanyola.
Amb aquest acte, Dòlia i el Casal Popular volien reivindicar l’obra d’ un pensador de l’esquerra que si no s’hagués hagut d’exiliar el 1939 potser hagués permès construir un sistema ideològic i un país diferent a l’actual. Cuscó també hi afegeix altres noms oblidats com Pallach o Corredor.
Rodolf Llorens i Jordana va morir a Caracas l’any 1985. L’any 1976 va tornar a Catalunya per primera vegada d’ençà que s’havia exiliat després de la Guerra Civil i l’any 1984 tornà per última vegada per protagonitzar la conferència institucional de la diada de Sant Jordi, a l’ajuntament de Vilafranca.