Recordem que l’estudi descarta les dues opcions que es contemplaven, el nord de Vilafranca i l’Arboç, en considerar que no serien rendibles, ni econòmicament ni socialment. Vilafranca, Tarragona, Reus i la Generalitat de Catalunya van presentar fa uns dies al·legacions conjuntes posant de manifest “errors de càlcul” a l’estudi, tant en l’avaluació del suposat impacte econòmic com en els càlculs d’estalvi de temps en els trajectes. Però, sobretot, es van posicionar clarament per fer la connexió entre la línia d’ample convencional i la d’alta velocitat al nord de Vilafranca, entre La Granada i Subirats. Per a Pere Regull està molt clar que aquesta és la “opció guanyadora” per molts motius. També perquè serveix per obrir l’Alt Penedès al sud i, per tant, a les oportunitats que brinda la província de Tarragona a la comarca.

Regull diu que, si l’intercanviador no es fes o es fes a l’Arboç, ja no hi hauria cap possibilitat de tenir una parada de regionals a Vilafranca. Per això, els responsables municipals recorden que la capital altpenedesenca és el lloc idoni per a aquesta parada, per la seva equidistància amb Barcelona i Tarragona i per la seva situació en ple nus de comunicacions, amb la C-15, l’AP-7 i la Nacional 340. Francisco Romero afirma que la idea d’aprofitar les connexions de la línia d’alta velocitat per superar el col·lapse de la circulació de trens a l’entorn de Barcelona és de Vilafranca i que la seva aplicació generaria un impacte positiu difícil de calcular.

Tant Romero com Regull no saben quina serà la reacció del ministeri de Foment a les al·legacions, en part pel context polític actual i la proximitat de les eleccions. Però afirmen que és “importantíssim” haver arribat a un acord amb Tarragona i Reus i que la Generalitat vegi la opció de Vilafranca “com a projecte de país”.