Era l’inici del concert de cloenda d’un festival carregat de bona música. Uns concerts que, especialment pels caps de cartell han estat a l’alçada de les circumstàncies.
El director artístic del Vijazz, Carles Ocaña, es mostrava molt satisfet pel resultat final, i també pel comportament del públic que omplia la plaça Jaume I.

Les crítiques publicades pels mitjans de comunicació destaquen especialment dos concerts. El de divendres va ser molt remarcable amb l’ Stanley Clarke Band. A càrrec del baixista Stanley Clarke, guanyador de 4 Grammys i llegenda viva del jazz.

Però no menys destacat va ser el concert de dissabte a la nit amb The Bad Plus i l’espectacular saxofonista Joshua Redman.

Però si algun artista es pot dir que va brillar i sorprendre a més d’un espectador va ser la japonesa Hiromi Uehara, una de les artistes més importants del jazz fusió de l’escena actual. En les seves composicions barreja els ritmes de jazz amb el rock progressiu i la música clàssica, matisats amb sons de fusió d’una forma sorprenent.

L’espectacular posada en escena i interpretació al piano d’Hiromi va ser un brillant colofó a una molt bona edició del festival Vijazz.