Vilafranca en comú proposa repensar la cicatriu que representa per la ciutat la cobertura de les vies a través d’un pla d’usos participatiu
Els representants de Vilafranca en comú creuen que la paràlisi urbanística propiciada per la crisi econòmica ha de servir per pensar en el model de ciutat que volen els vilafranquins. En l’espai de la cobertura de les vies del tren, els arquitectes Ton Salvadó i Bernat Hernández han explicat que la cicatriu que representa per a Vilafranca la llosa buida no pot ser urbanitzada de qualsevol manera.
Vilafranca en comú proposa parar i repensar pausadament el que hi ha d’anar en aquest espai immens de més de 80.000 metres quadrats a través d’un pla d’usos participatiu que no s’entretingui en elements “decoratius”, sinó que vagi més enllà. Des de la candidatura opinen que la vila no es pot permetre més espais lliures sense criteri, i menys encara d’aquesta d’envergadura, tenint en compte que tenim els veritables espais lliures, les vinyes, a tocar. Per tot plegat, proposen un debat transversal i sense presses.
A banda d’una organització urbanística més clara, Vilafranca en comú es planteja que la ciutat esdevingui una nova zona de centralitat, frontissa entre Barcelona i Tarragona. Per això consideren cabdal solucionar els problemes de mobilitat i connectar millor amb el sud.
La candidatura encapçalada per Ramon Arnabat defensa, en definitiva, una Vilafranca ordenada urbanísticament i connectada amb el territori ara que es compleixen 150 anys de la línia ferroviària que travessa el Penedès.
