La troballa ha estat possible per la revisió del antics fons judicials que s’està duent a terme per part de Josep Colomé, professor del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de Barcelona, i Josep Maria Masachs, director de l’Arxiu Comarcal.

Continuant amb el procés de revisió dels fons judicials que porten a terme els dos historiadors, en la part contenciosa dels Fons Judicials de Primera Instància de Vilafranca del segle XIX, entre altres judicis curiosos, se n’ha localitzat un amb el número 19 del 1877, que tracta del conflicte que van tenir els administradors de la Festa Major de Vilafranca de 1876, any  que es celebrava el centenari de la elecció de Sant Fèlix com a patró de Vilafranca.

Segons el que es desprèn del sumari, al cap d’un temps de ser nomenats administradors per l’Ajuntament de Vilafranca, Pau Aixelà, Francesc Juvé, Josep Forment i Francesc Javier Fenollosa, entre ells van sorgir greus discussions, de manera que un es va separar de l’administració i se’n va desentendre i els altres tres, van continuar en la seva tasca d’administració. Com que la festa es va tancar amb dèficit, els que van administrar la festa, van reclamar al que es va separar que pagués la quarta part del dèficit.

En la fase de reclamació i prova, s’aporta per cadascuna de les parts tota la documentació que creuen necessària per sustentar les seves posicions, i per tant, l’expedient judicial ens dóna tota la informació de la Festa Major del 1876, any del centenari del patronatge de Sant Fèlix, tant pel que fa a la seva organització com pel desenvolupament dels actes i liquidació de comptes, indicant el que van cobrar cadascun dels balls i comparses, castells, o músics.

S’hi pot trobar la relació de tots els balls populars que van sortir, que van ser el drac, gegants, moixiganga, figuetaires, pastorets (o Pastorella), Fill Pròdig, cercolets, panderos, cotonines, diables, els bastoners del Pla i els del Vendrell, l’àliga i els xiquets de Valls , que sortien els tres dies de la Festa Major.

En el judici, s’hi pot trobar l’estampa, el programa, i com a prova de que el desacord deuria ser molt gran, també hi ha un exemplar del setmanari “El Panadés” del dia vint i set d’agost, vigílies de la Festa Major, on hi ha una carta de l’administrador “dissident” protestant perquè en el programa de la Festa Major que s’ha repartit, ell hi consta com a administrador, quan ell no ha tingut coneixement ni ha participat de la organització dels actes de la Festa Major.