Un treball que reflexiona sobre l’Alzheimer, una malaltia que avui dia afecta a Espanya més de 650.000 persones.

En una petita sala d’estar, el frenètic teclejar d’una màquina d’escriure s’embranca diàriament amb les notes d’un violoncel. Són André i Dorine, una parella d’ancians que, com tantes altres, ha caigut en la desídia, oblidant així el que un dia els va unir. De les parets penja el passat emmarcat, com a únic testimoni del que van compartir. Però un succés, la malaltia, serà l’encarregada d’airejar la pols de la seva relació, obligant-los a recordar qui van ser per retrobar-se amb qui són. Recordar com han estimat, per seguir estimant.

La companyia Kulunka Teatro va néixer el 2010 a Euskadi. Volien experimentar amb diferents llenguatges escènics i fer un teatre accessible per al públic, un teatre vital, actual, compromès i connectat amb la realitat. Volien trencar fronteres, trobar un llenguatge que transcendís més enllà de la paraula. Un llenguatge capaç d’emocionar i divertir. Per això es recolzen fonamentalment en el teatre de gest, en què la màscara actua com a pont cap a una poètica visual. Elles obren les portes de l’imaginari cap a un món en què tot és possible.