Les tasques de consolidació es concentren en el tram est de la muralla a través de la reposició de pedres en la part superior de la zona situada a l’entrada del jaciment. També s’eliminen els punts que poden ser perillosos per als visitants, garantint una alçada mínima de seguretat d’un metre i deu centímetres.

Des de l’exterior, l’estructura de les dues torres acabarà sent més visible perquè es retirarà el mur de pedra seca construït a la dècada dels vuitanta per a substituir una part derruïda de la muralla. També a l’anomenada torre 2 s’estan construint parets noves perquè estava malmesa.

La muralla d’Olèrdola és una construcció defensiva del segle I abans de Crist, a l’època de la República de Roma, prèvia a l’Imperi Romà; es creu que en el marc de les Guerres Sertorianes. Es va aixecar com a fortificació avançada de protecció de la ciutat de Tàrraco i per al control de la via Heràclia, la posterior via Augusta. Situada en ple Parc Natural d’Olèrdola, fa 150 metres de llargada i dos metres d’amplada, amb un parament extern format per grans blocs escairats. Per les seves característiques, es tracta d’una de les fortificacions més destacables de la península ibèrica.

El seu valor és únic com a fortificació i pels elements que conté. Al jaciment hi ha restes de la prehistòria: l’edat de Bronze, l’edat de Ferro i els ibers; i d’una ciutat d’època medieval, amb el barri fora muralles de Santa Maria, l’actual Pla dels Albats, i el barri interior.

El projecte de consolidació que s’està fent és una part reduïda del projecte global que es va redactar el 2010. La totalitat de la proposta no s’ha pogut portar a terme per motius pressupostaris, segons l’Ajuntament d’Olèrdola. El projecte inicial també incorporava la possibilitat de recuperar tota la visió de la muralla, actuant en la zona on ara hi ha l’aparcament.