L’obertura d’una rasa davant l’església de Sant Pere Molanta, del segle X, va treure a la llum, a més d’una sitja prehistòrica i diverses sitges i sepultures en fosses medievals, un mil·liari romà reutilitzat com a sarcòfag. Els mil·liaris servien per indicar distàncies a les vies més importants de l’època romana i, en aquest cas, havia estat manipulat posteriorment per enterrar un personatge de certa importància. La sorpresa va arribar quan el laboratori de radiocarboni de la UB va determinar que l’individu sepultat, un home fort i relativament alt d’entre 43 i 45 anys, hauria viscut entre els anys 675 i 750 de la nostra era. És a dir, durant el darrer quart del segle VII i la primera meitat del segle VIII, abans i després de la conquesta musulmana de la península ibèrica. És el primer cop que es data una sepultura de l’època visigòtica al Penedès pel mètode del radiocarboni i la seva existència indica que formaria part d’un cementiri ubicat a l’entorn d’una església cristiana, molt anterior a l’actual.

Aquesta descoberta obre les portes al debat historiogràfic sobre una època encara molt desconeguda a la nostra comarca i dóna continuïtat a les troballes a la muntanya de Sant Miquel d’Olèrdola que han permès documentar la vida penedesenca des de la prehistòria.

El mil·liari sarcòfag està exposat des del 2010 a l’entorn enjardinat de l’església de Sant Pere Molanta, on reposen dos sarcòfags medievals que també van ser trobats a la zona en excavacions anteriors. El mil·liari seria de mitjans del segle I abans de Crist i, segons les lletres que té gravades, correspondria a la titularitat de l’emperador Claudi. Que s’hagi trobat a Sant Pere indica que la Via Augusta passava a prop de la zona.