Aquest diumenge celebrava els 50 anys de professió amb una cerimònia molt especial. L’església del convent es va omplir de gom a gom, amb presència de familiars, amics i devots. A l’acte litúrgic li van dedicar paraules nebots, com el regidor de cultura, i renebodes. Joan Tarrades va dirigir els cants i també les cinc  monges kenianes que conviuen amb la mare Josefina li van dedicar cançons i danses. El moment més emotiu va ser quan la priora va renovar la professió. La festa ens va permetre acostar-nos a aquest convent, proper a la muntanya de Sant Pau, que molts penedesencs desconeixen. També vam poder parlar amb la monja priora que ens explicava que va descobrir la vocació a través dels llibres i quan va assistir a la vestició d’hàbit d’una amiga, al Carmel de Vilafranca, aleshores situat al carrer Puigmoltó. També ens comentava que fer-se monja de clausura suposa un total despreniment, per aconseguir alguna cosa molt millor. El paper de la mare priora del monestir l’equipara al d’una germana gran. La mare Josefina va viure amb emoció la festa dels 50 anys de professió. Van ser molts els records que li van passar pel cap, però davant la pregunta de si ha valgut la pena la resposta és contundent. Actualment a Catalunya només hi ha 4 monestirs de vida contemplativa, és a dir de clausura, com el de la Mare de Deu del Carme que hi ha a Vilafranca. Els de Vic i de Valls es van haver de tancar fa poc per manca de personal. De fet el de Vilafranca es va fundar l’any 1.643 i va ser el primer de la comunitat. Actualment hi ha 14 monges i desprès de superar fa uns anys els problemes d’estructura de l’edifici actual ara el seu principal problema és l’entrada d’ingressos per poder fer front al pagament de la Seguretat Social de les sis germanes joves que el treball que fan, no dóna per a cotitzar la quota mensual que els correspon com autònoms.