A Vilafranca no s’havia erigit cap monument des del de Milà i Fontanals i llavors ja en feia més de mig segle, i a Catalunya no n’hi havia cap dedicat a una construcció castellera.

El 25 de novembre de 1961 des de Ràdio Vilafranca i el setmanari Panadés  es proposa una consulta popular sobre la possibilitat d’enlairar per subscripció popular un monument d’homenatge a totes les colles castelleres.

El febrer de 1962 es va fer la primera gestió oficial amb l’escultor Josep Cañas, fill de Banyeres del Penedès i  establert a Barcelona. Poc després es va signar el contracte per a la realització del monument, s’hi especificaven les seves característiques tècniques, un Pilar de Cinc realitzat en pedra arenisca de la Floresta, amb una alçada de 7’25 metres i amb un cost total de 200.000 pessetes. L’abril de 1963 es va publicar una memòria sobre el projecte, patrocinada pels Magatzems Jorba de Manresa i Barcelona, ben coneguts per la seva sensibilitat castellera. Tot seguia el seu camí, però passaven els dies i ningú tenia clar l’indret de la vila on s’havia de situar l’escultura i la seva ubicació a la plaça Jaume I va ser polèmica des del primer moment.

Des de llavors, amb polèmica o sense, el monument segueix dempeus al mateix indret i des de fa cinquanta anys cada 30 d’agost rep la salutació de les colles en sortir d’ofici.

El reportatge sobre la història del monument als Castellers ha comptat amb el guió de Joan Solé Bordes, i s’emet aquest dijous a Penedès TV a dos quarts de cinc de la tarda, i a dos quarts de nou del vespre, amb reposició divendres a dos quarts de nou del matí.