El jaciment pot jugar un paper clau en la visita al Penedès vitivinícola, perquè les darreres excavacions realitzades van permetre constatar que és el bressol de la vitivinicultura al nostre país. En concret, acull la primera vinya plantada i cultivada a Catalunya i es remunta al segle VII abans de Crist.

L’arqueòleg Dani López, un dels codirectors del jaciment, ha explicat al programa De Copes de Penedès TV que estan estudiant com fer compatibles les excavacions amb la visita a l’assentament ibèric.

Una subvenció del Servei d’Arqueologia de la Generalitat permetrà que aquest estiu es faci una nova campanya d’excavació a Font de la Canya, amb estudiants d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Però a banda del treball de camp, el material i les informacions obtingudes permeten nombrosos projectes de futur. A Dani López, per exemple, li agradaria reproduir les tècniques de cultiu de la vinya d’època ibèrica i fins i tot, es planteja elaborar vi com feien a Avinyonet fa més de 2.700 anys.

Segons López, els estudis d’ADN i l’arqueobotànica ja permeten avançar en aquest sentit.

Les excavacions realitzades fins ara també han permès documentar fragments de la premsa de pedra utilitzada en època ibèrica i moltíssimes àmfores en les quals el most fermentava, es consumia posteriorment i s’exportava.

En properes campanyes l’objectiu serà localitzar el celler de l’assentament. La propera campanya se centrarà, també, en documentar els límits del jaciment on en la darrera campanya ja van localitzar cases. Els arqueòlegs calculen que l’assentament ocuparia una superfície de 10.000 m2 i donada l’acumulació de riquesa, pensen que estaria emmurallat.

L’assentament del Turó de la Font de la Canya era una mena de MercaPenedès segons Dani López, que proveïa de cereal, i des de la primera fase d’ocupació, la presència de raïm ja és aclaparadora.

De totes aquestes qüestions en parla Dani López més abastament al De Copes, que s’emet avui i demà a Penedès TV.