En el primer escenari -que Catalunya arribés a la independència a través d’un procés sense acord amb l’Estat però ajustat al dret internacional- es generaria una situació transitòria en la qual seria imprescindible la reforma per unanimitat dels tractats de la UE per recollir-hi el nou Estat i les seves llengües oficials. En aquest cas, els ajuts agraris a la pagesia s’anirien cobrant a compte de l’aportació que Catalunya no podria fer a la UE en no existir els mecanismes institucionals per fer-la.<br />Pel que fa a l’escenari d’una independència que arribés per una declaració unilateral no ajustada al dret internacional, caldria esperar a una ampliació de la UE per formar-hi part. Tanmateix, a Catalunya s’hauria de continuar aplicant el dret europeu per poder tornar a ser membre, ja que és una de les premisses bàsiques per assolir-ho. En no ser reconegut com a membre, de moment no es generaria l’obligació de contribuir al sosteniment de la Unió Europea. Per tant, Unió de Pagesos considera que el nou estat podria fer front als pagaments equivalents a la PAC ja que, fins i tot, disposaria d’un marge econòmic folgat amb els tributs recaptats, en no haver de contribuir a la Unió Europea fins a la seva incorporació.

Tampoc perillarien els ajuts a la pagesia per al cas d’un procés pactat amb l’Estat espanyol.<br />D’altra banda, el sindicat també recorda que actualment Catalunya és aportadora neta a les arques comunitàries, amb uns 2.300 milions d’euros, al voltant de quatre vegades més del que rep. De fet, Catalunya ha rebut 530 milions d’euros com a mitjana anual (dels tres últims anys liquidats) dels fons estructurals i de cohesió europeus i de la Política Agrària Comuna (PAC).<br />L’aportació de Catalunya a la Unió Europea representa, a la pràctica, al voltant del 20% del total de la del l’Estat espanyol. Per al cas de l’Estat espanyol, segons el projecte de pressupostos per al 2013, l’aportació prevista a la Unió Europea és de 11.900 milions d’euros.