La platea de la Societat Principal el Casal es va omplir dissabte a mitja tarda de penedesencs vinculats al llarg de quatre dècades a Òmnium Cultural. El moment polític actual no va passar desapercebut i la il•lusió i esperança per la llibertat nacional va planar en boi l’hora i mitja que va durar l’acte de record i homenatge a totes aquelles i a aquells que han defensat la llengua, la cultura i el país al llarg d’aquests quaranta anys. Una estelada i una senyera gegants escenificaven, a banda i banda, el clam repetit en nombroses ocasions, de confiar en l’assoliment d’un estat propi per Catalunya. Conduït pel periodista Ricard Rafecas, hi van intervenir el regidor de Cultura, Raimon Gusi; el president de l’entitat a la comarca, Sergi Sabaté, i la presidenta nacional. Muriel Casals sosté que Òmnium Cultural té un paper destacadíssim per endavant i molt necessari per al país.

I per reviure experiències i vicissituds de l’entitat i de la seva tasca i activitats diverses aquí a la comarca, es va convidar a l’escenari les dues presidentes i president que ha tingut l’entitat. Jordina Gallemí, Teresa Gil i Ricard Serra van esplaiar-se en rememorar els temps passats. Casals dóna per fet que el futur està assegurat, amb un president jove i una junta que combina gent de totes les edats. Una varietat que, a parer de la presidenta nacional, demostra la fortalesa d’Òmnium.

Per Casals, la feina d’entitats com Òmnium Cultural "és fer impossible fer-se enrere", en al•lusió al camí emprès pel president Artur Mas cap a l’estat propi. <br />Al llarg de l’acte es van projectar imatges i testimonis de socis i sòcies i de les activitats que promouen tant a Vilafranca com a Sant Sadurní. Els altpenedesencs proposen obertament que l’entitat s’estengui arreu del Penedès històric. I aquest és un dels reptes imminents. <br />El quarantè aniversari va comptar amb diverses actuacions musicals com la de la coral L’Espinguet, que per finalitzar va interpretar l’himne nacional de Catalunya; el van entonar i acompanyar, dempeus, tots els assistents que van acomiadar l’acte amb el crit de "Visca Catalunya lliure!".