Tanmateix, poc després de les vuit del vespre tot i el cel enteranyinat, tot seguia l’ordre establert. Entre els que esperaven viure i gaudir d’aquest acte massiu, una nodrida representació a nivell nacional i comarcal de membres d’Unió Democràtica de Catalunya, que es fotografiaven a peu de plaça amb l’alcalde, Pere Regull. Precisament, els regidors del govern i alguns de l’oposició participen de la processó cada 30 d’agost. I ho fan vestits de gala, amb medalla de la Vila inclosa com aquesta i en el cas de 8 dels 9 integrants de l’executiu local amb la vara o bastó de tinent d’alcalde, amb aquest segell al capdamunt, diferent en el cas del batlle. Una parella de la policia local vilafranquina, uniformada i vestida de gala també hi pren part. Tot plegat, un protocol establert des de fa anys i panys. I abans d’emprendre el seguici processional les tres colles castelleres locals van plantar cadascuna un pilar de quatre i els Falcons quatre pilars de tres. <br />La Moixiganga va representar els seus quadres davant la imatge, a quarts de nou. <br />Els administradors porten el pendó i darrere seu la imatge de Sant Fèlix és portada a espatlles per exadministradors i els prohoms i fidels duen les atxes, que s’exhaureixen avui ràpidament. Els regidors i les regidores els segueixen i la Banda de Buhl s’obre pas entre la gent que omple la plaça. <br />Mentre ens desplacem als carrers de la Vila, al de la Palma hi ha congregats castellers no locals des de fa estona. L’estat d’embriaguesa és notori i ens dificulten filmar.

A les nou del vespre encara no plou. Al carrer de la Parellada xamfrà amb carrer de la Font, els veïns de la Vila sempre generosos permeten que els dels balls es refresquin. En aquest cas, un bon rajolí de vi sempre va bé. Aquí el Drac de Vilafranca va fer petar per darrera vegada el material pirotècnic de la processó del 30. Els Diables ja no ho van fer. Aquesta hora, cap a quarts de deu, les gotes que queien presagiaven que seria difícil transcórrer sense problemes. Els paraigües es van obrir i a molts, com els d’aquesta casa, ens va agafar el xàfec sense poder ni aixoplugar-nos. Més enllà de la Parellada ja no va seguir. Els balladors i balladores es van dispersar buscant balconades per arrecerar-se. Els Gegants l’Elisenda i el Ferragut quedaven aturats a mig carrer de la Font, això sí, amb l’impermeable. Ja l’havien necessitat a quarts de dotze del matí. Al costat d’aquests balladors xops, hi vèiem amagada l’Àliga. I al carrer paral•lel, al dels Ferrers, públic a banda i banda, buscant un raconet per no mullar-se. I aquí, just a sobre la seu de l’Institut d’Estudis Penedesencs, els joves músics alemanys de la Banda de Bühl tocaven per animar la festa i esvair l’aiguat… El regidor de Cultura, Raimon Gusi, i la seva esposa ho seguien atentament. I al portal d’aquest domicili, al bell mig del carrer dels Ferrers, Sant Fèlix esperava que minvés la pluja per poder tornar a treure el cap. Des de Penedès Televisió vam seguir -lo i no ens vam perdre detall de com el carregaven ràpid i corrent i començava a ser traslladat d’urgència cap a la plaça de Santa Maria. Mentre passava pel carrer dels Ferrers, el de la Cort i Santa Maria, el públic va aplaudir-lo efusivament. Ningú es perdia detall i les fotografies eren contínues. La imatge esperaria uns minuts a entrar. Hi hauria relleu dels portadors. <br />Eren les deu i deu de la nit i restava al lateral de la Basílica.