Superàvit de 5.500 euros a la FM 2011 de Vilafranca
La Festa Major passada va costar 446.000 euros i es tanca amb un superàvit de 5.500 euros que els Administradors han ingressat, aquesta setmana, a l’ajuntament de Vilafranca. <br />
En la presentació del balanç econòmic i les valoracions finals de la Festa Major del 2011, els Administradors han lamentat la baixa contribució dels vilafranquins amb la més típica. En nom del quintet, Cuqui Runsó, ha afirmat que ens omplim la boca amb la més típica, però "a l’hora de complir ens fem els suecs", en al·lusió al baix número de programes i marxandatge que es venen i a la pràctica del "botellón" que minva molt la recaptació de les barres.
Runsó es referma en que volien una Festa Major participativa i gratuïta però posa sobre la taula la falta de responsabilitat del públic assistent als concerts de l’Auditori que beu "botellón", fent que les barres ingressin molt poc.
Aquesta manca de corresponsabilitat la fan extensiva a la venda de programes i marxandatge, que puja a poc més de 68.000 euros. Runsó denuncia que només en un 17% de les cases es compra el programa de la Festa Major.
Un porta a porta a les empreses exhaustiu, que va traduir-se en 152.000 euros, la subvenció de 9.000 euros de la Generalitat, que van suar per aconseguir i la contractació d’alguns espectacles directament els ha permès presentar superàvit, finalment.
L’ajuntament és, de llarg, "l’empresa" que més aporta a la Festa Major amb gairebé 138.000 euros i per això els Administradors els han retornat el superàvit aconseguit.
Els Administradors se senten satisfets per la bona acollida dels concerts i espectacles programats, destacant que "feia anys que no es veia una Rambla tan plena"; també qualifiquen d’encertada la injecció econòmica al Ball de Gralles i el canvi d’ubicació de l’escenari de la Rambla.
A l’altre cara de la moneda, fan un "mea culpa" per la falta de previsió a l’ instal·lar un únic inflable, el dia 1 de setembre, que va quedar del tot desbordat i es va sumar al problema generat per la projecció d’una pel·lícula no apta per a menors de 7 anys, error que atribueixen a la distribuïdora però que també assumeixen.