L’Auditori de Vilafranca acull la segona edició de la trobada d’instruments de corda, amb 150 joves intèrprets del Penedès Garraf
Ja des de primera hora del matí els nois i noies de les escoles que participaven en aquesta trobada es van trobar a l’Auditori de Vilafranca per tal de començar a preparar el concert que oferirien al migdia.
Es tractava de la segona edició d’aquesta trobada en què es pretén oferir l’oportunitat als alumnes participants de sentir les sensacions de formar part d’una gran orquestra.<br />La resposta de les escoles participants va ser realment espectacular, i els 150 nois i nois que participaven van venir a Vilafranca amb les peces molt ben apreses. La feina feta als propis centres es va notar a partir de les 10 del matí quan es va iniciar l’assaig conjunt, que va permetre treballar amb molta agilitat. Des de l’organització, Carmina Font professora de violí de l’Escola Maria Dolors Piera de Vilafranca, comentava aquesta feina feta en els assaigs previs per part dels professors de cada un dels centres participants.
Al mateix temps que la feina feta en els dies previs, en aquest assaig general de dissabte al matí es podia veure també que hi havia molt bon ambient, i que tots els joves músics tenien moltes ganes de participar en aquesta activitat. Una iniciativa com dèiem que es feia enguany per segon cop, i que tots els participants consideren que s’hauria de tornar a repetir els propers anys per l’experiència única que representa.<br />Poques vegades aquests joves músics tenen l’oportunitat de tocar en una formació d’aquestes dimensions, i en aquest van fer-ho davant d’un auditori entregat, ja que el públic el formaven mares, pares i altres familiars.<br />Tot i això, abans de començar l’actuació Carmina Font explicava que fins i tot havien pogut fer una prova de com aniria el concert, una situació que els donava encara més tranquil·litat per afrontar el recital.
Cap el migdia ja, els joves intèrprets van pujar dalt de l’escenari per tal d’oferir el seu concert, format per quatre peces. La primera era una clàssica dels primers cursos de violí, i la segona la tradicional catalana "Hereu Riera". Les dues darreres peces eren més lliures, adaptacions d’una banda de la coneguda sintonia dels picapedra, i una darrera que era la música del can-can, amb la qual es va tancar el concert.<br />Després dels aplaudiments, va ser el moment també dels agraïments a la feina feta per totes les escoles i els seus professors, per tal de facilitar que després el dia del concert tot funcionés de la millor manera. Una experiència doncs del tot positiva, que va posar de manifest el bon nivell de què gaudeixen les escoles de música de les nostres comarques.