A "No era lluny ni difícil", Margarit reflexiona sobre el pas del temps, un temps que ara contempla sense por a la mort i amb la certesa que afronta, no el temps d’arribar, sinó el temps d’anar-se’n. El poeta veu dos camins possibles: el camí de la mort i el camí de l’amor. El primer, el considera un pou sense fons a intentar emplenar. I, el segon, és per ell el lloc que finalment no serà ni lluny ni difícil, sinó un lloc de calma, lucidesa i dignitat.

Margarit va ser ahir a Vilafranca per presentar aquest darrer poemari i oferir alguns versos als assistents a la presentació, que tenia lloc al restaurant MerCat sota la batuta de l’escriptor Jordi Llavina com a mestre de cerimònies. <br />El poeta també va recitar una de les seves creacions pel programa "L´última troballa" de Penedès Televisió.

Aquest poema, titulat "Càncer de mama", és només un petit tast de l’espai que es podrà veure d’aquí a dues setmanes i que permet conèixer a fons Joan Margarit com a poeta i com a persona.

Margarit va parlar de la vellesa, del sexe, de la malaltia, de la seva mare, de la seva filla Joana amb la passió que el caracteritza. I, per sobre de tot, el missatge de que, sense amor o sense possibilitat d’estimar, un està perdut.