La Universitat de Barcelona i el pensament català al segle XIX’. Aquesta obra vol acostar al gran públic la figura d’aquest filòsof vilafranquí que ha passat desapercebut al llarg de la història malgrat haver estat una persona molt influent. Filosòficament, Llorens i Barba va eixamplar l’adopció del pensament escocès iniciada pel seu mestre Martí d’Eixalà, el que es coneix com la filosofia del sentit comú. Va defensar el racionalisme cientifista, que marcava en el segle XIX el signe dels temps. També va incorporar a les seves classes alguns aspectes del pensament de Herder, qui definia la nació, entre altres coses, per l’existència d’una llengua pròpia. I, per últim, va divulgar aspectes de la filosofia de Kant, cosa que el va enfrontar als seus companys de claustre com Milà i Fontanals.<br />Però, políticament, també va influir en la creació del pensament del catalanisme polític.
Villagrassa es va sorprendre quan va començar a investigar sobre Llorens i Barba perquè li va semblar un personatge enigmàtic, molt citat però poc estudiat. Poc a poc va anar descobrint que era una persona molt modesta. De fet, només hi ha una imatge d’ell, un retrat fet després de la seva mort del qual hi ha una rèplica al saló de plens de l’Ajuntament de Vilafranca.

Villagrasa opina que el llibre està adreçat a qualsevol vilafranquí per a conèixer una figura capdal en la història de Catalunya i també d’Espanya.