Dels resultats de participació se’n dedueix una implicació superior al del promig de la resta de municipis catalans. Si a Catalunya la participació va ser d’un 20% de mitjana, al Penedès es va arribar al 30%. Com és habitual els municipis amb més població van ser els que menys percentatge de participació van tenir. Tot i això cal destacar els resultats de Sant Sadurní, on van anar a votar dues mil persones, o els Monjos amb 1092 votants . En aquest municipi els promotors de la iniciativa es mostraven molt satisfets amb un 19’4% de participació, sobre tot tenint en compte la sociologia del municipi. Les consultes van comptar amb un bon ambient cívic al llarg de tot el dia i una organització que garantia la legalitat del procés, també en aquesta ocasió amb observadors internacionals. Per exemple als Monjos van ser-hi política bascos  i sards. Aitor Etxarri és regidor d’un municipi navarrès i assenyalava que l’experiència catalana pot ser també un referent al País Basc. Per la seva banda el diputat del partit Sard , Francesco Sanfilipo, assenyalava la tasca de la societat civil catalana, en els darrers mesos. Respecte a la participació als diferents municipis es pot destacar que la més elevada va ser a Subirats, amb un 42%, fet especialment remarcable si es té en compte la dispersió de nuclis al municipi. La més baixa va ser a Mediona amb un 26%. A St. Cugat de Sesgarrigues va ser del 40%, a St. Pere de Riudebitlles del 35,6, St. Martí Sarroca amb el 24%, Font-rubí el 30%  , La Granada el 33,%, Puigdàlber el 42,3%, Vilobí el 33 i Torrelavit el 28,4%. En tots els casos el sí a la independència va ser àmpliament majoritari superant el 90% dels vots.