En un prat extens i a prop de les vinyes, en Jaume, un viticultor penedesenc, treu a pasturar cada vesprada una vegada acabada la feina al camp els quatre ponis que ha salvat d’una mort segura a l’escorxador. <br />Els quatre, tot i que el més menut es queda sovint dins l’estable perquè no s’escapi muntanya enllà, són un gran reclam per a la quitxalla penedesenca que s’hi atansa d’arreu de la comarca per fer-los mims i carícies a la trin i al cap.

Tot i que en diem en genèric “ponis”, aquest afeccionat al món dels cavalls que surt en un carruatge cada Sant Antoni Abat per arreu del país, ens precisa que són aques holandeses, que aquí també es coneix amb el nom de “farabeles”. Són la Violeta, la mare; la Trina, la Tana i el Keyta, el més petit de tots.

El que volen aquests petits cavalls és pasturar dia rere dia, ara al costat o enmig de vinyes ja collides completament. I quan és l’hora de tancar-los a l’estable, el més menut dels quatre, de pocs mesos, no dubta en treure el seu olfacte de curiós i tafaner. Un cop a dins serà el moment de deixar-los el menjar a punt: garrofes, civada, segó i un xic d’ordi. A banda, és clar, de la palla i l’ofals.