Tot plegat perquè d’aquesta manera, afirma la psicopedagoga, els infants i adolescents podran tenir un esperit crític davant de situacions més dures de la nostra vida. Perquè la vida, com recorda, no són només coses positives que volem transmetre als petits sinó una part més dura, i que per tant no s’ha d’amagar. Al contrari. Depèn de l’edat i de les situacions, el fet d’afrontar i parlar amb ells de la mort. Si es tracta d’una mort violenta, molt traumàtica, també per als adults, es necessitarà a vegades un reforç terapèutic i psicològic d’algú que orienti als més petits, ja que el procés de dol serà molt més complicat. Però els més menuts també han de saber, diu la psicopedagoga, que tots podem morir d’una manera violenta, dissortadament. I els infants també passen per un procés d’autonegació, de pensar que algun dia tornarà la persona estimada.