L'estimada immortal

Música Equip: Àlex Santamaria i Josep Alsina Any de Producció: 2010 Duració: 60 min. Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

«No hi ha música antiga ni música moderna. Només hi ha una música que s'oblida fàcilment i una música que és estimada per sempre».

Així comença cada setmana L'estimada immortal, un programa d'iniciació a la bona música que tan sols pretén desvetllar la curiositat dels oients i fomentar l'interès per descobrir noves sensacions. Cada programa explica un compositor important, tot presentant les seves obres més destacades i les més assequibles per un públic no especialitzat.

L'estimada immortal és un programa de Ràdio Vilafrana, escrit i dirigit per Josep Alsina, i presentat i realitzat per Àlex Santamaria.

LLISTA D'EPISODIS

RENAIXEMENT (1400-1600)

Josaquin Des Prés (1450-1521). El primer músic supervendes
Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594). Un músic al servei del Vaticà
Roland de Lassus (1532-1594). El compositor més famós del segle XVI
William Byrd (1543-1623). El pare de la música anglesa
Tomás Luis de Victoria (1548-1611). El gran compositor espanyol del Renaixement

BARROC (1600-1750)

Claudio Monteverdi (1567-1643). El fundador de l'òpera... i del Barroc
Arcangelo Corelli (1653-1713). El primer gran violinista
Marin Marais (1656-1728). L'hereu del senyor de Sainte-Colombe
Henry Pucell (1659-1695). El més gran dels músics anglesos
François Couperin (1668-1733). 'El Gran' de la música barroca francesa
Antonio Vivaldi (1678-1741). El capellà que no deia missa
Georg Philipp Telemann (1681-1767). Música per l'hora de dinar
Johann Sebastian Bach (1685-1750). El déu de la música (1a part)
Johann Sebastian Bach (1685-1750). El déu de la música (2a part)
Domenico Scarlatti (1685-1757). I el seu famós pare, Alessandro Scarlatti
Georg Friedrich Händel (1685-1759). Un alemany adoptat pels anglesos
Giuseppe Tartini (1692-1770). El refilet del violí del Diable
Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736). Una vida massa curta

CLASSICISME (1750-1820)

Christoph Willibald Gluck (1714-1787). El gran reformador de l'òpera
Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788). El més influent dels 20 fills de Bach
Leopold Mozart (1719-1787). El pare del nen prodigi
Antoni Soler (1729-1783). D'Olot a l'Escorial, passant per Montserrat
Joseph Haydn (1732-1809). El pare de la simfonia i el quartet de corda
Luigi Boccherini (1743-1805). El violoncel·lista de la cort dels Borbons
Vicent Martín i Soler (1754-1806). El Mozart valencià
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Un geni amb ganes d'agradar (1a part)
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Un geni amb ganes d'agradar (2a part)
Ludwing van Beethoven (1770-1827). El compositor per excel·lència (1a part)
Ludwing van Beethoven (1770-1827). El compositor per excel·lència (2a part)

ROMANTICISME (1810 - 1920)

Ferran Sor (1778-1839). El millor guitarrista del món
Nicolò Paganini (1782-1840). Un violinista endimoniat
Carl Maria von Weber (1786-1826). Creador de l'òpera romàntica alemanya
Gioachino Rossini (1792-1868). Amant de l'òpera i la bona cuina
Franz Schubert (1797-1828). El primer gran compositor de cançons
Gaetano Donizetti (1797-1848). Belles òperes de 'bel canto'
Vicenzo Bellini (1801-1835). El pare de la 'Norma'
Hector Berlioz (1803-1869). El compositor que vivia de fer crítiques
Mikhail Glinka (1804-1857). El pare de la música russa
Felix Mendelssohn (1809-1847). El músic feliç
Frédéric Chopin (1810-1849). El poeta del piano
Robert Schumann (1810-1856). La genialitat d'un malalt mental
Franz Liszt (1811-1886). El pianista diabòlic
Richard Wagner (1813-1883). Políticament incorrecte
Giuseppe Verdi (1813-1901). L'independentista que feia òperes
Charles Gounod (1818-1893). Creador d'un Faust, parent llunyà del de Goethe
Jacques Offenbach (1819-1880). L'alegria parisenca del cancan.
César Franck (1822-1890). La creativitat als 60 anys.
Bedrich Smetana (1824-1884). Tot per la pàtria.
Anton Bruckner (1824-1896). El tímid que feia simfonies colossals
Johann Strauss II (1825-1899). Conegut com 'el rei del vals'
Aleksandr Borodin (1833-1887). Un gran químic que componia a hores perdudes
Johannes Brahms (1833-1897). Un geni a l'ombra de Beethoven
Camille Saint-Saëns (1835-1921). El Carnaval d'un home seriós
Léo Delibes (1836-1891). I les seves filles Coppélia, Lakmé i Sylvia.
Mili Balakirev (1837-1910). Fundador del Grup dels Cinc
Georges Bizet (1838-1875). L'home dels fracassos... i de la Carmen
Max Bruch (1838-1920) Conservador, melodiós i complaent
Modest Mussorgski (1839-1881). Una gran inspiració banyada en alcohol
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893). La tortura de sentir-se diferent
Antonín Dvorák (1841-1904). El més gran compositor txec
Arthur Sullivan (1842-1900). De Gilbert i Sullivan, el pop anglès del segle XIX.
Jules Massenet (1842-1912). Inspirat per un suïcida i dues meuques.
Edvard Grieg (1843-1907). El gran compositor i folklorista noruec
Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908). Un mariner atret per la Schéhérazade
Gabriel Fauré (1845-1924). L'organista que va fer un rèquiem dolç i consolador
Leos Janácek (1854-1928). Quan l'amor i l'èxit arriben després dels 60 anys
Ruggero Leoncavallo (1857-1919). La tràgica comèdia dels pallassos
Edward Elgar (1857-1934). El gran compositor anglès, després de Purcell
Giacomo Puccini (1858-1924). L'últim gran artífex de l'òpera italiana
Isaac Albéniz (1860-1909). El català enamorat de la música andalusa
Gustav Mahler (1860-1911). La maledicció de les nou simfonies
Claude Debussy (1862-1918). L'impressionista que pintava amb els sons

Frederick Delius (1862-1934). Melodies romàntiques, decadents i evocadores
Pietro Mascagni (1863-1945). La cavallerositat rústica
Richard Strauss (1864-1949). Fent equilibris amb els nazis
Carl Nielsen (1865-1931). El gran compositor danès
Paul Dukas (1865-1935). L'aprenent de bruixot, entre Goethe i Disney
Jean Sibelius (1865-1957). El gran compositor finès inspirat pel Kalevala
Erik Satie (1866-1925). Un 'fonometrògraf' excèntric i visionari
Enric Granados (1867-1916). Un lleidatà torpedinat pels alemanys
Scott Joplin (1868-1917). ?El rei del ragtime?, un precedent del jazz
Aleksandr Skriabin (1872-1915). Música mística, esotèrica i de colors
Ralph Vaughan Williams (1872-1958). Britànic, pastoral i amb arrels

Sergei Rakhmaninov (1873-1943). El darrer gran romàntic

William Christoph Handy (1873-1958). 'El pare del blues' (i gairebé del jazz)

Gustav Holst (1874-1934). L'anglès que va posar música als planetes

SEGLE XX (1900-2000)

Arnold Schönberg (1874-1951). El Picasso de la música
Charles Ives (1874-1954). El gran innovador que venia assegurances
Maurice Ravel (1875-1937). L'home del 'Bolero'
Albert Ketelbey (1875-1959). Música lleugera i molt ensucrada
Manuel de Falla (1876-1946). L'home del 'Barret de tres puntes'
Pau Casals (1876-1973). El penedesenc més universal
Ottorino Respighi (1879-1936). Fonts, pins i festes de Roma.
Béla Bartók (1881-1945). Genial compositor hongarès, amant de la música popular
Karol Szymanowski (1882-1937) Un polonès romàntic i eclèctic.
Zoltán Kodály (1882-1967). Seguint les passes de Bartók
Igor Stravinsky (1882-1971). Un geni trencador, enamorat de la sardana
Anton Webern (1883-1945). Emocions concentrades i amagades
Edgar Varèse (1883-1965). El creador visionari amant de sons i ritmes extrems
Alban Berg (1885-1935) Música atonal i relativament popular
Heitor Villa-Lobos (1887-1959). L'esperit de Bach, portat al Brasil
Bohuslav Martinu (1890-1959). Un txec neoclàssic, exiliat i nostàlgic
Serguei Prokofiev (1891-1953). Un músic de cine
Darius Milhaud (1892-1974). Un provençal divertit, atret per Brasil i el jazz
Frederic Mompou (1893-1987). L'home que va fer callar la música
Paul Hindemith (1895-1963). La música útil i 'Maties el pintor'
Carl Orff (1895-1982). El músic més popular del Tercer Reich
Eduard Toldrà (1896-1962). Molt més que sardanes
Robert Gerhard (1896-1970). El Schönberg català
Erich Wolfgang Korngold (1897-1957. Del Romanticisme a Hollywood
George Gershwin (1898-1937). El compositor que volia fer jazz
Francis Poulenc (1899-1963). Melodiós, superficial, mig brètol i mig monjo
Duke Ellington (1899-1974). L'aristòcrata amb més swing
Kurt Weill (1900-1950). La magnífica música 'degenerada'
Aaron Copland (1900-1990). El pare de la música simfònica nord-americana
Joaquim Rodrigo (1901-1999). El valencià del 'Concert d'Aranjuez'
William Walton (1902-1983)
Aram Khatxaturian (1903-1978). La dansa del sabre d'un músic soviètic
Giacinto Scelsi (1905-1988). Un missatger de la música
Michael Tippett (1905-1998). Un music humanista, pacifista i espiritual
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975). Ballant amb els soviètics
Olivier Messiaen (1908-1992). Catòlic devot, amant dels ocells i gran compositor
Samuel Barber (1910-1981)
Robert Johnson (1911-1938). El sentiment intens del blues
Nino Rota (1911-1979). Més que un compositor de bandes sonores
John Cage (1912-1992)
Xavier Montsalvatge (1912-2002)
Benjamin Britten (1913-1976)
Witold Lutoslawski (1913-1994). El més gran músic polonès, després de Chopin
Leonard Bernstein (1918-1990). El gran director compositor d'Amèrica
Iannis Xenakis (1922-2001)
György Ligeti (1923-2006). El so màgic de l'espai sideral
Luigi Nono (1924-1990)
Luciano Berio (1925-2003)
Morton Feldman (1926-1987)
Miles Davis (1926-1991). El músic que va canviar el jazz... quatre vegades
William Russo (1928-2003). Amb un peu al romanticisme i l'altre al blues
Karlheinz Stockhausen (1928-2007). El genial pare de la música electrònica
Alfred Schnittke (1934-1998)
John Lennon (1940-1980). El Beatle més rebel
Frank Zappa (1940-1993). A cavall entre la música seriosa i el pop satíric