Les protagonistes són dues dones que es coneixen des de nenes i que seguiran trajectòries vitals completament diferents, unides pel dolor que una i altra metabolitzaran de manera molt diferent. La Ramona buscant el reconeixement públic del seu patiment com a presidenta d’una entitat que agrupa antics deportats catalans als camps de refugiats francesos en acabar la Guerra Civil i la Mireia, a través de l’amor.

La novel.la està inspirada en l’expresident d’Amical Mauthausen, Enric Marco, que va crear i alimentar una impostura però Barbal explica que no té res a veure amb el seu cas.

Ambientada a Barcelona, la novel.la abasta 3 generacions, des dels anys 50  fins ben entrat el 2.000,  a través del present i dels records.

Els altres personatges —el Rossend, l’Anna, el Tomàs, el Manuel, el Joan, la Lolín o la Isolda— dibuixen amb les dues protagonistes un entramat de relacions, vinculades al context social i polític dels anys vuitanta i noranta fins a l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia a Moscou el 2006.

Aquesta mirada a través de diferents personatges, més enllà dels protagonistes, també el trobem a altres novel·les de Barbal.

Curiosament el cas d’Enric Marco, el nonagenari barcelonès que es va fer passar per supervivent dels camps nazis i que va ser desemmascarat el maig de 2005, també ha inspirat altres escriptors catalans com Javier Cercas que acaba de publicar L’impostor.