La conferència de Clotet va tractar al voltant dels fets de 1714, en l’any que es commemora el tricentenari d’aquell episodi que va marcar la història de la nació catalana. Clotet va explicar les mesures que va prendre Felip V per tal d’esborrar la memòria i que els catalans “no recordessin que havien estat una nació política” anul.lant les institucions i el sistema polític propi, relegant la llengua catalana i ofegant la població fiscalment. Per exemple en l’àmbit fiscal va apuntar que el primer lloc on es va implantar el cadastre va ser a Catalunya.

La prohibició de tenir armes a casa, la instauració d’un estat policial i l’exili de més de 30.000 persones, entre ells molts referents polítics, acadèmics i socials, van ser altres fets que van marcar la Catalunya de després de la guerra de Successió. No va ser fins el moviment literari de la Renaixença, a la primera meitat del segle XIX, que no es va revifar la nació catalana. Clotet va assegurar que sense la Renaixença no tindríem consciència nacional.

També va apuntar que des de llavors tots els passos endavant del poble català per dotar-se de més autogovern han estat avortats per l’Estat. Així va passar amb la Mancomunitat i la dictadura de Primo de Rivera i amb la República Catalana i el cop d’Estat de Franco. Clotet finalitzava la seva intervenció afirmant que només un Estat Català garanteix el nostre autogovern i la supervivència com a nació.

Per cloure l’acte, l’alcalde Pere Regull recordava que Sant Jordi és “l’altra Festa Nacional catalana, més festiva que reivindicativa”, i convidava els vilafranquins i les vilafranquines a sortir al carrer. “Només sent-hi ja és una manifestació de catalanitat”, afirmava Regull.