La glossa del llibre anava a càrrec de l’escriptor i crític literari Jordi Llavina. Plantejat com un viatge íntim i personal a través de les estacions de l’any, “El que la terra m’ha donat” constitueix un relat indirecte de la vida del periodista que no segueix una cronologia precisa sinó que, a través del curs de l’any, el que fa és un cant i un elogi de la natura. Parteix d’un poema de Màrius Torres que comença dient “la terra no sabrà mai mentir” i exposa la tesi que en el futur els aristòcrates viuran al camp.

El relat és fruit de l’observació dels paisatges de diferents indrets del món on el periodista ha viscut. Lluís Foix, nascut a Rocafort de Vallbona es confessa un amant del seu petit poble.

Si els dos primers títols de la seva obra autobiogràfica, “La marinada sempre arriba” i “Aquella porta giratòria”,  se centraven en passatges concrets de la vida de l’autor, en aquest cas es tracta d’una mirada de caràcter més atemporal i, a la vegada més íntima, sobre la naturalesa com a valor estètic i com a patrimoni a conservar.

I això val tant per a aquell espai més pròxim de les terres de Lleida, com per a aquells altres que Foix ha anat descobrint al llarg de la seva dilatada trajectòria com a corresponsal i enviat especial a països dels cinc continents. Llicenciat en dret i periodisme, Lluís Foix es va incorporar a La Vanguardia l’any 1969, de manera que tota la seva carrera professional ha estat vinculada al diari  barceloní.