O potser senzillament perquè la colla se supera any rere any. La veritat és que aquesta festa major el Ball de Foc ha estat molt espectacular i ha comptat amb una gernació que el volia seguir-lo a peu de carrer. Una cosa no ha millorat. La puntualitat. Malgrat que en aquesta ocasió les colles castelleres no actuaven per la tarda a la festa major dels petits, l’inici del Ball de Foc es va fer amb retard, com cada any. Un com arrencada la història amb l’arribada de l’alquimista Silé tot va començar a fluir. Un Silé renovat amb nous efectes de pirotècnia. Mo0lta gent pels carrers i en especial a les places on es concentren els principals efectes de foc, a la plaça de la Vila i a la plaça Jaume I.
L’arribada a la plaça on es troba la basílica de Santa Maria va ser emocionant i intensa com sempre, i l’espectacle final amb piromusical inclòs va ser molt lluit. Hi havia nous efectes amb flames sincronitzades i un castell de focs llarg i intens. Com sempre l’alquimista Silè es va haver de rendir davant la força dels diables, però se’n va anar amb una ameça. L’any que ve tornarà.

Al final del ball de foc es va produir un petit ensurt. De dalt de la teulada de Santa Maria es veien unes flames d’un incendi. Va ser poca cosa i ràpidament els membres del GEIF de Vilafranca que col·laboraven en les tasques de seguretat junt amb els diables van apagar el foc que, això sí, va cridar l’atenció de les persones que encara havien d’abandonar la plaça.