Dijous, 28 de març de 2024
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

Xavier Aymerich diu que la Festa Major de Vilafranca és una paràbola del que hauria de ser la societat catalana

Mossèn Xavier Aymerich ha protagonitzat el pregó de la Festa Major del 2015, que també va tenir una part de sermó.

L’acte previ per excel·lència de la Festa Major de Vilafranca, i de fet el que es pot considerar com a tret de sortida els actes principals des de que es va instaurar l’any 1963, és el pregó que enguany ha anat a càrrec de mossèn Xavier Aymerich. Quan faltaven cinc minuts per tres quarts de deu de la nit van entrar a la plaça Jaume I els cinc administradors. Davant del faristol Miquel Àngel Salt i Ramon Güell van ser els encarregats de presentar el pregoner. Xavier Aymerich va començar el seu discurs en un to franc, obert i senzill. Va recordar que va ser vicari encarregat de la pastoral de joves entre el 1995 i el 2008, i en el pregó va combinar els seus records i vivències dels anys que va estar a Vilafranca, amb reflexions sobre la vila i alguns seus elements característics, amb una especial referència a la Festa Major. No coneixia Vilafranca i des del seminari de Barcelona el van destinar a la capital de l’Alt Penedès. Amb 29 anys el dia 28 d’agost del 1995, exactament fa 20 anys, va arribar a Vilafranca en plena Festa Major. La seva primera impressió va ser impactant, en veure l’església plena de feligresos. Algú es va encarrera però de posar-lo al dia.

Aymerich va advertir també que el seu discurs podria derivar en algun moment en un sermó i va felicitar els diables pels seus 200 anys, demanant-los clemència en el verset del dia 31.

Va tenir records per a moltes de les persones amb qui va compartir diferents activitats, com ara els monitors del Gep i dels Escoltes. Fins i tot va dir que qui més coneix de l’actual consistori són els tres regidors de la CUP, que havien estat membres d’alguna d’aquestes agrupacions.
Coma filòleg i professor de català no se’n va estar de recordar de les peculiaritats lingüístiques, com el pèlag enlloc del bassal o l’electra enlloc de l’electricitat, però amb una atenció especial per l’adverbi “boi” enlloc del quasi bé. Per tot plegat va reivindicar una Vegueria pròpia pel Penedès. Però d’entre totes les coses que va descobrir a Vilafranca el que més el va enganxar van ser els castells, fins al punt de fer-se membre de la colla dels Castellers de Vilafranca. Va tenir records per els Verds i per els Xicots, les dues colles que va conèixer quan era vicari. I d’entre aquests records un d’especial per a en Lluís Barrera.

Dels castells en va destacar els valors de la solidaritat, la constància, el treball en equip, de la mateixa manera que en general de la organització i la celebració de la Festa Major, considerant-la una paràbola del que hauria de ser la societat catalana.

El pregó va derivar en l’apartat final en sermó reclamant que la societat catalana visqui un laïcisme que conservi les seves arrels cristianes.

Com a la Festa Major, on conviu una festa d’origen religiós, amb molts actes populars, i va afegir que no hauria de ser estrany que a la processó hi hagués presència també de mossens de la parròquia de Santa Maria.
Com de costum el pregó va finalitzar amb un visca la Festa Major i tot seguit, per sorpresa dels administradors i del pregoner, que no en sabien res, es va llançar un petit castell de focs.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: